Translate

dilluns, 21 de setembre de 2015

Despres del 27S "el mercat financer donarà un gran tomb", El negoci de la banca no es un negoci de diners , ...


  • els clients nacionalistes i els acolits del PP i el PSOE es plantejaran treure els seus fons de les oficines que CaixaBank i Sabadell tenen distribuïdes per les seves territorials.
  • El personal de la xarxa de oficines del Santander, Popular, Bankia i BBVA veuran com clients que mai s'havien parat a pensar "a qui beneficiaven els seus diposits i els seus estalvis" ..... s'ho pensen i qüestionen els per que de ser client d'aquell banc .

Soc client de un banc que vol evitar que jo, la meva familia, els meus amics i veïns , el meu poble expressem  la nostre voluntat democràticament 

He estat client de un banc que s'ha fet gran a costa del que m'ha cobrat a mi i als meus, de interessos i comissions per "concedir me un crèdit" 




diumenge, 23 d’agost de 2015

Avaluat tu



fórmula!!!!! Persones del Mon de la Banca, del Mon de la Musica, del Mon de la Automoció, Mon de la Logistica i del Mon de les TIC (tecnologies de la informació i Comunicació) COO X en per l'impuls de MultiOna2Q10, una actuació Socio Econo Goomercial orientada a petis negocis i els emprenedors i re Emprenedors 




Atractius i Cortesies a tot arreu promouen Una Millor Actitud mes entusiasme mes il·lusions mes optimisme i Una visió del futur consensuada El Banc de les Cortesies : el ResQatad'Or: Avaluat tu:






dijous, 20 d’agost de 2015

el rescat de Grecia, una part se'n va a Luxemburgo i es per capitalitzar els bancs grecs

Que tenen els bancs de aquesta Europa que necessiten CAPITALITZAR SE ?

Si tu vols tu pots 

participar, envia la teva opinió







Hem rebut ja algunes, una de El Quasi Economista 

ha demanat uns dies per assebentar se ve sobre el tema i fer alguns dels seus viatges als núvols de la memòria abans de contestar 









Estem amb les persones i els Territoris

el Quasi Economista parlant amb la subdirectora de ABANCA està content de no haver acabat "la carrera"

Una carta certificava que ABANCA els havia de tornar 1.875 €s 

el Quasi Economista havia trucat per telefono la setmana anterior per reclamar los, des de el 30 de Març ja era hora !!

La Subdirectora, fent li parlar en castellà, no entenia el català, encara que era la subdirectora de la oficina de Gran Via, li havia preguntat el nom de la "seva clienta" , el Quasi Economista ja s'havia assabentat i li va tornar a trocar dient li el nom, la subdirectora li va dir que, ara li faltava el document que certificava .......

el Quasi Economista que havia estat llegint en el revers de la targeta de la directora "Sentir común"Quiero un banco dirigido por el sentir común ....... va posar se  molt trist 

el Quasi Economista Es va posar molt trist i va pensar que no era just que aquella noia treballes en un banc , ni que fos ABANCA, que deu ser el resultat de la tira de fusións va pensar 

el Quasi Economista va viatjar als núvols de la memòria" en imaginar que aquella noia fora, segurament Economista, almenys 

Va donar hi voltes ell que , sempre, s'havia definit com Quasi Economista

S'identifica com el Quasi Economista , no va acabar la carrera de Ciencies Empresarials a la que s'havia inscrit un any despres del que li tocava (veure numerus clausus disfreçats) 

el Quasi Economista es va quedar en tercer, el curs al que assitia a la vegada que feia la mili. Va abandonar el mateix dia que li van donar "la blanca" . Estava Lili, venia del "seu cuartel" Artilleria Aintiaerea 72, era "el Enlase de Gava".

el Quasi Economista volia estudiar per aprendre, i la facultat havia portat un temps tancada, ell anava al torn de la nit, amb empleats de banca i seguros que els hi agradava fer una mica de migdiada i els hi pagava la carrera i els llibres el banc, o la empresa de assegurances o la empresa americana recent entrada en España 

Hi havia classe, i va anar corrent,  ja cel·lebraria despres que "estava Lili", va pensar 

La classes de Economia de Empresa estava que no s'hi cabia, de debò, hi havia gent que fins i tot estava al passadís, una bona excusa per fer que assitien i petar la xerrada o parlar de les vagues de la SEAT en el cas dels troskos.

el Quasi Economista es va fer espai fins l'entrada del aula que estava a petar, es va parar a mirar des de la porta, el profe un tal Sierra, col·laborava amb el seu cusi un assessor de Mataró i devia saber, per tant va creure que havia de escoltar. 

No hi havia cap seient buït i es va fixar que el "catedràtic" (suplent en realitat) .estava en peus escribint a la pizarra i la seva taula i la seva tarima enlluernaven amb els espais que oferien per veure al professor i escoltar lo.

el Quasi Economista Va entrar sigil·losament i va seure a la tarima, no va gosar de seure a la cadira o a la taula, en la tarima passava desapercebut.

Ud ..... que hace ahí? li va cridar el tal Sierra que feia uns dies havia estat parlant amb ell al despatx de  Mataro de tu a tu. 

el Quasi Economista li va contestar Tractar de veure'l  i escoltar les seves explicacions. 

Salga ahora mismo , como se atreve !!!!

el Quasi Economista , va mirar al seu voltant, ningu va dir ni pio i no se'ls veiua cap intenció.

el Quasi Economista  va pensar , res , 5 segons, es va aixecar, es va dirigir a la porta amb el cap ben alt i , ja en la porta, el Quasi Economista es va capgirar i , dirigint se al profe i a tots els assistents, va dir ...... A10siau, ja m'heu vist prop en aquesta casa , va marxar i se'n va oblidar de aquella facultat, ell era ja Informàtic , encara que no havien creat, encara , cap facultat de informàtica en Espaya.

Nota .- el Quasi Economista havia esta estudiant durant un curs el Marxisme, amb un amic, el Cuadros, el curs que les regles de el llavors rector Fabian Estapè conseguien actuar de numeros clausus per els cursos nocturns en la Universiat de Barcelona, una de les formules per evitar que els treballadors i fills de treballadors poguessin anar a "La Universitat"  







dimecres, 19 d’agost de 2015

“anar a parar a un altre mon” el mon dels Prejubilats i Prejubilades" del sector financer, bancs i companyies de assegurances


“anar a parar a un altre mon” el mon dels  Prejubilats i Prejubilades" del sector financer, bancs i companyies de assegurances

a finals del segle passat , a les acaballes dels 90's Bancaris i Bancaries comencaven a “anar a parar a un altre mon”, el mon dels  Prejubilats i Prejubilades

El "criteri" era la edat , per “passar o no passar”

I la “compensació” depenia de en la pomada que havien estat, de quina corda eren

entre sindicats (sindicalistes alliberats”  i directors de de Recursos humans decidien acordaven , tramitaven i gestionaven els acords


Sindicalistes que feien els seus negocis a l’ombre i gracies al banc
Directors de de Recursos Humans, caps de personal els deien , el millor el qualificatiu

dimarts, 18 d’agost de 2015

... cuando canta el gallo negro es que ya se acaba el dia .... si cantara el gallo rojo "otro gallo cantaría"





... cuando canta el gallo negro es que ya se acaba el dia .... si cantara el gallo rojo "otro gallo cantaría"







Que es el mateix que diriem ara en el any 2015 , 



.... cquan impera la ignorancia i la mediocritat es que "ja se acaba el dia" .... si cantara el coneixement i la esperança  I LA POESÍA ... OTR@S GALL@S CANTARIEN "..