Una carta certificava que ABANCA els havia de tornar 1.875 €s
el Quasi Economista havia trucat per telefono la setmana anterior per reclamar los, des de el 30 de Març ja era hora !!
La Subdirectora, fent li parlar en castellà, no entenia el català, encara que era la subdirectora de la oficina de Gran Via, li havia preguntat el nom de la "seva clienta" , el Quasi Economista ja s'havia assabentat i li va tornar a trocar dient li el nom, la subdirectora li va dir que, ara li faltava el document que certificava .......
el Quasi Economista que havia estat llegint en el revers de la targeta de la directora "Sentir común"Quiero un banco dirigido por el sentir común ....... va posar se molt trist
el Quasi Economista Es va posar molt trist i va pensar que no era just que aquella noia treballes en un banc , ni que fos ABANCA, que deu ser el resultat de la tira de fusións va pensar
el Quasi Economista va viatjar als núvols de la memòria" en imaginar que aquella noia fora, segurament Economista, almenys
Va donar hi voltes ell que , sempre, s'havia definit com Quasi Economista
S'identifica com el Quasi Economista , no va acabar la carrera de Ciencies Empresarials a la que s'havia inscrit un any despres del que li tocava (veure numerus clausus disfreçats)
el Quasi Economista es va quedar en tercer, el curs al que assitia a la vegada que feia la mili. Va abandonar el mateix dia que li van donar "la blanca" . Estava Lili, venia del "seu cuartel" Artilleria Aintiaerea 72, era "el Enlase de Gava".
el Quasi Economista volia estudiar per aprendre, i la facultat havia portat un temps tancada, ell anava al torn de la nit, amb empleats de banca i seguros que els hi agradava fer una mica de migdiada i els hi pagava la carrera i els llibres el banc, o la empresa de assegurances o la empresa americana recent entrada en España
Hi havia classe, i va anar corrent, ja cel·lebraria despres que "estava Lili", va pensar
La classes de Economia de Empresa estava que no s'hi cabia, de debò, hi havia gent que fins i tot estava al passadís, una bona excusa per fer que assitien i petar la xerrada o parlar de les vagues de la SEAT en el cas dels troskos.
el Quasi Economista es va fer espai fins l'entrada del aula que estava a petar, es va parar a mirar des de la porta, el profe un tal Sierra, col·laborava amb el seu cusi un assessor de Mataró i devia saber, per tant va creure que havia de escoltar.
No hi havia cap seient buït i es va fixar que el "catedràtic" (suplent en realitat) .estava en peus escribint a la pizarra i la seva taula i la seva tarima enlluernaven amb els espais que oferien per veure al professor i escoltar lo.
el Quasi Economista Va entrar sigil·losament i va seure a la tarima, no va gosar de seure a la cadira o a la taula, en la tarima passava desapercebut.
Ud ..... que hace ahí? li va cridar el tal Sierra que feia uns dies havia estat parlant amb ell al despatx de Mataro de tu a tu.
el Quasi Economista li va contestar Tractar de veure'l i escoltar les seves explicacions.
Salga ahora mismo , como se atreve !!!!
el Quasi Economista , va mirar al seu voltant, ningu va dir ni pio i no se'ls veiua cap intenció.
el Quasi Economista va pensar , res , 5 segons, es va aixecar, es va dirigir a la porta amb el cap ben alt i , ja en la porta, el Quasi Economista es va capgirar i , dirigint se al profe i a tots els assistents, va dir ...... A10siau, ja m'heu vist prop en aquesta casa , va marxar i se'n va oblidar de aquella facultat, ell era ja Informàtic , encara que no havien creat, encara , cap facultat de informàtica en Espaya.
Nota .- el Quasi Economista havia esta estudiant durant un curs el Marxisme, amb un amic, el Cuadros, el curs que les regles de el llavors rector Fabian Estapè conseguien actuar de numeros clausus per els cursos nocturns en la Universiat de Barcelona, una de les formules per evitar que els treballadors i fills de treballadors poguessin anar a "La Universitat"
Que sapigueque el Quasi..que gracies a la seva neboda ja ha sortit el manament
ResponElimina